Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

ofendre
[ger. ofenent; p. p. ofès; ind. pr. 1 ofenc, 3 ofèn; subj. pr. ofengui, etc.; subj. imperf. ofengués, etc.]

v. tr. [LC] Ferir, danyar, especialment en sentit figurat. Lloances que ofenen la seva modèstia. Ofendre una cosa el bon gust. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l'orella un soroll.
v. tr. [LC] Ferir en la dignitat personal. Amb les vostres paraules, les vostres sospites, la vostra resposta, l'heu ofès greument. No era la meva intenció d'ofendre'l.
[LC] [RE] ofendre Déu Ultratjar-lo pecant.
intr. pron. [LC] Sentir-se ferit en la dignitat, molestar-se fortament. S'ofèn per no res.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions