Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Fitxa 7642/2

Títol

Mots derivats per prefixació i compostos: accentuació 

'superfí', 'superbò', 'usdefruit', etc. 

Resposta

Quan es formen derivats o compostos, el mot que en resulta s'accentua gràficament si les regles generals d'accentuació ho demanen. Tenint en compte aquesta informació, podem distingir els casos següents:

  1. Els mots monosíl·labs als quals s'afegeix un prefix (derivats) o que són el segon formant d'un compost passen a dur accent, si cal: contrapès i sobrepès (pes), exprès (pres), ultrasò (so), superfí o extrafí (fi), superbò (bo), entrenús (nus); pinçanàs (nas), Cantonigròs (gros).

  2. Els mots compostos perden l'accent del primer formant: fisicoquímic (físic), concavoconvex (còncau), usdefruit (ús).

Ara bé, en el cas de mots compostos que s'escriuen amb guionet, cada formant conserva la forma gràfica original. Per exemple:

barba-ros, no-res, pèl-ras, vint-i-u, fru-fru; Pèl-de-ca (muntanya del Ripollès), etc.

 

Classificació

Categoria
Morfologia
Ortografia
Abreviacions