Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.

S'escriu déu, déus en el cas següent:  

• amb el significat de 'divinitat': creure en un déu, els déus de l'Olimp, déu-vos-guard (però: adeu, adeu-siau, pregadeu, semideu...).

• amb el significat de 'font': una deu d'aigua, S'han eixugat les deus;
• quan fa referència al nombre 10: Hi ha deu o dotze cadires, Sempre em posen deus;
• quan és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana;
• quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.