1 1 f. [LC] Seguretat de qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció d'algú. Tenir confiança en algú. Tenir molta confiança, poca confiança, en algú. Posar la confiança en algú. Perdre la confiança en algú. Inspirar confiança a algú. Tenir la confiança d'algú. Perdre la confiança d'algú. Guanyar-se, merèixer, la confiança d'algú. Abusar de la confiança d'algú. Condemnat per abús de confiança. El president ha plantejat la qüestió de confiança. 1 2 [LC] de confiança loc. adj. Expressió usada per a indicar la persona o la cosa en la qual hom pot confiar. Els faré acompanyar per una persona de confiança. Em podries recomanar un paleta de confiança? 2 f. [LC] Seguretat pública que inspira un govern. La confiança comença a renéixer. 3 f. [LC] Seguretat de qui compta amb si mateix. Una dona plena de confiança. Obrar, parlar, amb confiança. 4 f. [LC] Seguretat de qui compta amb alguna cosa. Tenir confiança en un remei. Tenir confiança en el resultat. La confiança en l'èxit és indispensable en tota empresa. 5 1 f. [LC] Relació existent entre persones que es tenen mútuament confiança, franquesa. Sense confiança no hi ha matrimoni feliç. Et diré en confiança que no hi aniré. De primer se'ns feia tot estrany; després ens ha anat agafant confiança. 5 2 f. [LC] Familiaritat . Tractes aquella gent amb massa confiança. Què són aquestes confiances amb els veïns?
