Els noms propis no catalans que no tenen una forma catalana adaptada d'ús general se solen pronunciar d'acord amb la llengua originària del nom propi. Cal evitar, però, les pronúncies massa forçades. 

En el cas del nom propi de la cancellera alemanya Angela Merkel, la consonant g, per exemple, es pronuncia com es faria en alemany, és a dir, com la gu catalana.

Un altre exemple: el topònim Los Angeles, que es pronuncia com en anglès, amb g i no amb j castellana.

Pel que fa als noms no catalans d'edificis, marques registrades, empreses, institucions, pel·lícules, publicacions, etc., la indicació és la mateixa que per als noms de persona i de lloc: respectar la pronúncia que tenen en la llengua d'origen sense forçar excessivament la fonètica catalana.