Hi ha topònims problemàtics pel que fa a la pronúncia en català. Per exemple:

• Mots aguts que de vegades es pronuncien, erròniament, plans o esdrúixols: Tibet, Biarritz, Everest, Carpats...

• Mots plans que de vegades es pronuncien, erròniament, aguts: Efes, Marràqueix, Honolulu, Sebastòpol, Eufrates... També és pla Ucraïna, amb la vocal tònica a la i tal com marca la dièresi, que se sol pronunciar erròniament Ucrània.

• Mots esdrúixols que de vegades es pronuncien, erròniament, plans o aguts: Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Míkonos, Úmbria...