Els noms propis geogràfics acabats en -a àtona se solen considerar femenins. Per exemple: la Tortosa visigoda, la Tarragona romana, l'Eivissa púnica, la Tordera. Si s'hi anteposen els adjectius tot i mig, no solen flexionar. Així doncs, es diu: recórrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona.

També es consideren de gènere femení les ciutats que van introduïdes per l'adjectiu nova o el substantiu ciutat, com Nova York, Nova Orleans, Nova Delhi, Nova Taipei, Ciutat del Cap, Ciutat de Mèxic, etc. Per exemple: la Nova York més turística, la Ciutat de Mèxic perifèrica.

Els topònims que presenten qualsevol altra terminació diferent de -a àtona, se solen considerar masculins. Per exemple: el Perpinyà d'abans, el París nocturn, el Lió romàntic.

Hi ha, però, casos que no segueixen aquesta tendència general. Per exemple: la Safor, la Tet. Per aquest motiu, en cas de dubte, cal remetre a l'ús local.