recórrer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, recorre'l o recorre-la en comptes de recórrer-lo o recórrer-la]

1 1 v. intr. [LC] Anar a demanar un ajut, una informació a algú. Recorrem a vós, senyor, en aquesta dolorosa circumstància.
1 2 v. intr. [LC] Emprar com a mitjà alguna cosa, especialment a manca d'un altre mitjà. Van recórrer a un remei heroic.
1 3 v. intr. [AD] [DR] [LC] Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició. Recórrer contra una sentència. Sempre hi ha la possibilitat de recórrer.
2 1 v. tr. [LC] Fer (un trajecte determinat). Els 40 quilòmetres foren recorreguts en mitja hora.
2 2 v. tr. [LC] Repassar (una cosa) d'un extrem a l'altre, especialment per veure els punts on cal fer esmenes, fixar l'atenció, etc. He recorregut tot el diari, full per full.
3 v. tr. [AF] Passar lletres (d'una línia a l'altra) en una composició tipogràfica.