1 1 v. tr. [LC] Una pressió, tracció o torsió fortes, consentir greument (alguna cosa). La neu ha escruixit les branques i els vents de març en faran caure moltes. 1 2 v. intr. pron. [LC] Les bigues s'han escruixit de tant de pes com aguanten. 2 1 v. tr. [LC] Una cosa extraordinària per la seva anormalitat, enormitat, etc., commoure fortament l'ànim (d'algú). Escruix de pensar que l'han deixat morir de fam. 2 2 v. intr. pron. [LC] Ell s'ha escruixit quan li hem dit que costava tants diners. Fa escruixir una maldat com aquesta. Fa escruixir de veure'l menjar!
