Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Cerca

consentir

[Se conjuga como: sentir]
v tr
1 [permitir, tolerar] consentir.
2 suportar, aguantar, resistir. El estante no consentirá más peso, el prestatge no suportarà més pes.
3 [mimar] aviciar, amanyagar, malcriar.

v intr
4 consentir. Consintió en pagar, consentí a pagar.

v pron
5 p fr [un utensilio] consentir-se.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions