De vegades dins d'una oració es pot desplaçar un complement de lloc respecte de la posició que ocupa habitualment, tenint en compte que en català primer hi sol anar el subjecte, després el verb i a continuació els complements del verb. Segons la naturalesa d'aquest element desplaçat i el tipus de desplaçament caldrà reprendre'l o no amb un pronom feble:

1. Dislocació del complement de lloc

— Complements de lloc imprescindibles per al verb (regits): si es desplacen a la dreta o a l'esquerra de l'oració, sempre es reprenen amb un pronom feble. Per exemple:

Al Garraf hi anirem aquest estiu.
Hi anirem aquest estiu, al Garraf.

— Complements de lloc no obligatoris que afecten el verb: si es desplacen a la dreta o a l'esquerra també se solen reprendre amb un pronom feble. Per exemple:

Al Garraf hi té una casa.
Hi té una casa, al Garraf.

Convé no confondre aquests complements amb complements de lloc que, de fet, no estan desplaçats, sinó que poden aparèixer al principi o al final de la frase perquè admeten certa llibertat de col·locació. Es tracta de complements que afecten tota l'oració (no només el verb), serveixen per contextualitzar el lloc i no es reprenen amb un pronom feble. Per exemple: Les postes de sol són molt boniques al Garraf o Al Garraf les postes de sol són molt boniques.

2. Focalització del complement de lloc

Quan es vol destacar un element locatiu que aporta informació nova, generalment s'anteposa als altres elements de l'oració. En aquest cas, el complement no es reprèn amb un pronom feble. Per exemple:

Al Garraf, són boniques les postes de sol.