aixecar
1 1 v. tr. [LC] Separar (una cosa) d'una altra sobre la qual descansa. Feia un vent que aixecava les pedres. Calien dos homes per a aixecar aquella llosa. El malalt no podia aixecar el cap del coixí.
1 2 v. intr. pron. [LC] Amb el vent que feia s'havia aixecat una polseguera que no deixava veure res.
2 1 v. tr. [LC] Enlairar 1. Tiraran coets i aixecaran bombes.
2 2 v. intr. pron. [LC] S'aixecà amb una bomba inflada amb aire calent.
3 1 v. tr. [LC] Retirar (alguna cosa) d'un lloc aixecant-la'n. La jutgessa va fer aixecar el cadàver.
3 2 v. tr. [LC] Fer cessar, retirar, (quelcom que pesa damunt algú). Aixecar una pena, un càstig, un impost, una prohibició.
3 3 [LC] aixecar el setge Retirar les tropes que assetjaven una ciutat, una fortalesa, etc.
3 4 [LC] aixecar una sessió Donar-la per acabada.
4 v. tr. [LC] Fer néixer, desvetllar, promoure. Un discurs que va aixecar un gran entusiasme. Aixecar protestes.
5 v. tr. [MU] Ventar (les campanes) i pujar-les fins al punt més alt establert, on, de boca enlaire, queden aturades.
6 v. tr. [AD] [LC] aixecar acta Estendre acta.
7 1 v. tr. [LC] Posar dret (qui està ajagut, assegut). Entre tots el van aixecar i el van ajudar a pujar al cotxe.
7 2 v. intr. pron. [LC] La segona vegada que va caure ja no va poder aixecar-se. Fa una hora que seieu; aixequeu-vos i camineu una estona. A les tres ens aixecàvem de taula.
7 3 v. intr. pron. [LC] Llevar-se. Avui ens hem aixecat a les sis.
8 1 v. tr. [LC] Augmentar l'alçària (d'alguna cosa). Aixecar una paret un metre més. La casa, l'han aixecada d'un pis.
8 2 v. tr. [LC] Fer (alguna cosa que sobresurt d'un pla, que ateny una certa alçària), edificar. A l'entrada del poble van aixecar un arc de triomf. Aixecar una església, un teatre.
8 3 v. intr. pron. [LC] Sobresortir atenyent una certa alçària. Un puig que s'aixeca a la vora del riu. Al mig de la plaça s'aixeca una torre de 20 metres.
8 4 v. intr. [LC] Tenir d'alt. No aixeca tres pams de terra.
9 1 v. tr. [AGF] [SP] Fer sortir (la caça) de l'indret on està. Els gossos varen aixecar dos conills.
9 2 v. intr. pron. [SP] Va aixecar-se un vol de perdius.
9 3 [LC] aixecar la llebre Despertar l'atenció sobre un afer fent així que altres puguin aprofitar-se'n.
10 1 v. intr. pron. [LC] aixecar-se el dia [o aixecar-se el temps] Asserenar-se un dia que ha començat núvol, plujós, etc.
10 2 [LC] aixecar-se vent Començar a fer vent.
11 1 v. tr. [LC] aixecar el cap a ) Sortir de la pobresa o la desgràcia.
11 1 v. tr. [LC] aixecar el cap b ) Recobrar l'ànim el qui estava abatut.
11 1 v. tr. [LC] aixecar el cap c ) Trobar-se millor un malalt.
11 2 [LC] aixecar el colze Beure begudes alcohòliques en gran quantitat.
11 3 [LC] aixecar el vol a ) Posar-se a volar.
11 3 [LC] aixecar el vol b ) Fugir, desaparèixer furtivament d'un lloc.
11 4 [LC] aixecar la camisa a algú Enganyar-lo abusant de la seva credulitat.
11 5 [LC] aixecar la veu a algú Parlar-li, replicar-li, sense el respecte que es mereix.
11 6 [LC] aixecar la veu en una assemblea Parlar-hi.
11 7 [LC] aixecar un pla Prendre sobre el terreny les mesures necessàries per a traçar-lo.
12 1 v. intr. pron. [JE] [LC] Un jugador, deixar el joc anant-se'n amb els guanys sense esperar que els perdedors puguin fer la pau.
12 2 v. intr. pron. [DR] [LC] Fer bancarrota ocultant o alienant els béns propis per no pagar els creditors. S'ha aixecat l'home de negocis més important de la ciutat.
12 3 v. intr. pron. [DE] [LC] Rebel·lar-se, agafar les armes. Tot el poble s'aixecà contra el dictador. Aixequem-nos contra l'invasor! Les mesures repressives del governador provocaren que tota la ciutat s'aixequés.
