Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents:

En mots aguts:

• la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc.
• la majoria dels acabats en -ès: burgès, encès, entès, entremès, espès, francès, imprès, interès, pagès; Penedès, Vallès, etc.
• la majoria dels acabats en -èn: edèn, mossèn; aprèn, comprèn, ofèn, reprèn, etc.

En mots plans:

• els infinitius com ara atènyer, conèixer, convèncer, empènyer, estrènyer, merèixer, vèncer, etc.
• la primera i segona persona de plural de l'imperfet d'indicatiu dels verbs següents: dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; jèiem, jèieu; quèiem, quèieu; etc., excepte érem i éreu.
• altres mots com brètol, cèrcol, grèvol, pèsol, rètol, rècord, sègol, tèrbol, trèmol, trèvol, etc.

En mots esdrúixols, la gran majoria: anècdota, cèlebre, comèdia, dècima, diferència, etcètera, gènesi, matèria, mètode, pèrdua, perpètua, sèmola, tènue; València, l'Ènova, etc.