El verb cridar pot funcionar com a verb transitiu, amb complement directe, o com a verb intransitiu.

Quan funciona com a verb transitiu, significa invitar algú, especialment pronunciant el seu nom, a venir, a anar a un lloc. Cal tenir en compte que el complement directe no porta la preposició a, i que els pronoms que el substitueixen són el, la, els, les (i no pas li). Per exemple:

Si necessites ajuda, crida la Mercè. (Crida-la)
El nen està malalt, crida el metge! (Crida'l)
Si veus passar la Núria, crida-la i fes-la entrar a casa.

En canvi, quan funciona com a verb intransitiu, significa fer crits. Per exemple:

No cridis, que em fa mal el cap.

En aquest cas, si hi introduïm un complement de persona, cal substituir-lo pels pronoms li o els, ja que es tracta d'un complement indirecte. Per exemple:

No cridis a la mare; no li cridis.

Així doncs, no és el mateix La nena crida la mare (és a dir, li demana que vingui) que La nena crida a la mare (és a dir, l'escridassa).