ciència
1 1 f. [LC] Coneixença exacta d'un cert ordre de coses.
1 2 f. [LC] Conjunt de coneixences resultant de l'estudi. És home de grandíssima ciència.
1 3 [LC] de ciència certa loc. adv. Amb tota seguretat, amb ple coneixement. Ara no t'ho puc assegurar, però demà ho sabré de ciència certa.
1 4 [LC] tenir la ciència infusa a ) Saber les coses per inspiració divina.
1 4 [LC] tenir la ciència infusa b ) Saber les coses sense estudiar-les, dit hiperbòlicament.
2 1 f. [LC] [BI] Branca o departament de coneixences sistematitzades considerada com a camp d'investigació o objecte d'estudi.
2 2 [GL] ciència del sòl Ciència que tracta dels sòls com a recurs natural de la superfície de la Terra, i inclou l'estudi de la formació, la classificació i la cartografia del sòl i de les seves propietats físiques, químiques, biològiques i de fertilitat, i també d'aquestes propietats en relació amb la producció de cultius.
2 3 [MT] ciències exactes [o ciències abstractes] Les matemàtiques.
2 4 [GL] ciències de la terra Conjunt de ciències que estudien la Terra, com ara la geologia, la meteorologia o l'oceanografia.
2 5 [LC] [BI] ciències naturals Conjunt de disciplines l'objecte de les quals és l'estudi dels éssers i dels fenòmens propis de la natura.
3 f. [LC] [AN] [FIA] ciències ocultes Conjunt de coneixements i pràctiques que s'envolten de misteris, com ara la màgia, la nigromància, l'astrologia, etc.
4 f. [LC] [FLL] gaia ciència Ciència de compondre poèticament, segons la tradició dels trobadors.
