Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es.

Això no obstant, se sol preferir usar la forma se perquè és més fàcil de pronunciar. Així, es diu:

se sap (millor que es sap)
se suspèn (millor que es suspèn)
se celebrarà (millor que es celebrarà)
se centralitza (millor que es centralitza)
se circulava (millor que es circulava)
se cita (millor que es cita)

 

En diferents parlars, s'intercala una e de suport entre els pronoms acabats amb essa i els verbs començats amb el so de essa sorda, per evitar el contacte entre les dues esses. Així, se sent, per exemple: ens e cenyim al guió, els e sap greu. Tanmateix, aquestes pronúncies no es representen gràficament i s'eviten en els registres formals. Per tant, la forma escrita adequada en aquests casos és ens cenyim al guió i els sap greu, respectivament.  

Pronoms me, te, se, ne, mos i vos   Ús de les formes pronominals plenes