Amb un valor condicional i d'exclusió es poden fer servir les locucions tret que, llevat que, a menys que, fora que, que introdueixen una oració amb el verb en subjuntiu, o bé les expressions si no és que o excepte si, que solen introduir oracions amb el verb en indicatiu. Per exemple:

No ho faré, tret que m'hi obliguin.
No pateixis, perquè, llevat que s'acabi el món, ho tindré a punt.
Val més que te'n vagis, si no és que vols tornar a fer el ridícul.

En canvi, en català no és adequada la locució a no ser que. Per exemple:

No dimitiré excepte si m'ho demana el president (i no No dimitiré a no ser que m'ho demani el president).