Els textos de les administracions públiques han d'estar lliures d'usos discriminatoris, entre els quals hi ha els usos sexistes i androcèntrics de la llengua. S'entén per usos sexistes els que menystenen o desvaloren un dels dos sexes, habitualment les dones; i s'entén per usos androcèntrics els que invisibilitzen o fan difícil imaginar en un àmbit determinat la presència o l'actuació de les dones.
Els recursos més importants de llenguatge no sexista se sintetitzen en tres blocs: formes genèriques, formes dobles i formes concretes.
1. Les formes genèriques són un recurs inclusiu, és a dir, que inclou tots dos sexes. Aquest recurs té l'avantatge que permet evitar les marques de gènere gramatical en la redacció de textos administratius i per tant l'especificació de sexe. Per exemple:
2. Les formes dobles són un recurs visibilitzador que consisteix a repetir els noms i/o els adjectius en tots dos gèneres gramaticals. Aquest recurs permet fer visibles les dones en les referències genèriques a professions, oficis, càrrecs o funcions. Per exemple:
Hem enviat un missatge informatiu als funcionaris i funcionàries del Departament de Cultura.
Aquest missatge s'adreça a l'enginyer o enginyera que s'encarrega del projecte.
Cal tenir en compte, però, que s'han de prioritzar recursos que no comporten l'ús de formes dobles i limitar-les als casos en què es vulgui fer visibles les dones.
3. Les formes concretes són un recurs visibilitzador que consisteix a adaptar el discurs al gènere que correspon quan un text fa referència a una persona determinada o a un grup de persones del mateix sexe. Per exemple, en una placa d'un despatx, en comptes de Laia Martí, assessor escriurem Laia Martí, assessora. I si ens adrecem a les jugadores d'un equip de futbol femení, per exemple, farem servir la fórmula de salutació Benvolgudes i no Benvolguts.
Pel que fa al masculí plural, atès que té valor genèric i inclou tant homes com dones, es pot fer servir en casos en què resulti estrany o forçat utilitzar un nom genèric o abstracte que s'allunyi del sentit exacte del que es vol dir. Per exemple:
En aquest projecte tothom s'hi ha d'implicar: alumnes, professors, degans, rectors, administratius, etc. (i no En aquest projecte tothom s'hi ha d'implicar: alumnat, professorat, deganat, rectorat, administració, etc.)
A l'hora d'aplicar recursos per a un ús no sexista del llenguatge, s'ha de tenir en compte el tipus de text, la finalitat i a qui va destinat. L'anàlisi d'aquests factors determinarà el recurs més adequat en cada cas. Cal vetllar per la coherència entesa com el conjunt de solucions adequades en cada cas dins d'un text. Finalment, el text resultant ha de mantenir la genuïnitat, la llegibilitat i la claredat en la comunicació.