Quan en una oració el subjecte està format per dos o més sintagmes nominals coordinats amb la conjunció i, el verb concorda en plural. Per exemple:

L'Iu, en Lluc i la Bruna vindran a les nou.
El noi de les ulleres i el de la camisa blanca volen intervenir.

En canvi, quan el subjecte està format per oracions coordinades la concordança es fa en singular. Per exemple:

Que arribis tard i que portis roba bruta indica que ets descuidat.
Menjar ràpid i beure molt de vi farà que no digereixis bé.

De vegades, el subjecte pot anar al darrere del verb. En aquests casos, hi ha diversos factors que poden afavorir la concordança en singular, especialment en la llengua parlada, com ara que el subjecte sigui força llarg o que quan comença la frase no sapiguem exactament quins elements el formen. Per exemple:

En limusina hi arribarà el cantant que ha de rebre el premi i la seva dona (o En limusina hi arribaran el cantant i la seva dona).

Quan el verb és psicològic i el subjecte està posposat al verb, la concordança es pot fer tant en singular com en plural. Per exemple:

M'agrada el groc i el verd o M'agraden el groc i el verd (però El groc i el verd m'agraden).