Resultats de la cerca castellà-català: 221.955
|
1.
médico
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ca adj 1 mèdic -a. Certificado médico, certificat mèdic. Reconocimiento médico, reconeixement mèdic. 2 hist [de los medos] mede -a, mèdic -a. m 3 metge. 4 médico consultor (o de apelación, o de consulta) metge de consulta. 5 médico de cabecera, de familia metge de capçalera, de família, de [...]
|
|
2.
metge
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m i f 1 med médico -ca, doctor -ra. Cal avisar el metge, hay que avisar al médico. 2 fig médico -ca, remedio m. El temps és el millor metge, el tiempo es el mejor médico. 3 aconductar un metge ajustar una iguala con un médico. 4 metge de capçalera médico de cabecera (o de familia). 5 metge de [...]
|
|
3.
cabecera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
honor] cap m. 11 [fuente de un río] capçalera. 12 [capital de distrito o territorio] cap m. 13 gràf [en un libro] capçada. 14 gràf [adorno] capçalera. 15 gràf [en un periódico] capçalera. 16 [almohada] capçal m. 17 estar a la cabecera de la cama [de alguien] vetllar a l'espona del llit. 18 estar a la [...]
|
|
4.
metge de família | metge de família, metgessa de família
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Metge especialista que dona assistència primària integral, atén els pacients a la consulta i pot visitar-los a casa, seguir-ne les intervencions d'altres especialistes o guardar-ne els historials mèdics. [...]
|
|
5.
metge de família | metge de família, metgessa de família
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Treball
Metge especialista que dona assistència primària integral, atén els pacients a la consulta i pot visitar-los a casa, seguir-ne les intervencions d'altres especialistes o guardar-ne els historials mèdics. [...]
|
|
6.
a efectes de, a l'efecte de o als efectes de?
Font
Fitxes de l'Optimot
a efectes de a l'efecte de als efectes de
La locució a l'efecte de és sinònima de a fi de, amb la finalitat de.
Les formes als efectes de i a efectes de són el plural de a l'efecte de. (En el cas de a efectes de, la pèrdua de l'article és deguda a un procés de lexicalització.)
Per tant, cal [...]
|
|
7.
Règim verbal de cuidar: cuidar de o cuidar-se de?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:
Ha de cuidar la mare perquè està malalta.
Cuida't, que fas ulleres.
Si no es cuida [...]
|
|
8.
Expressions temporals en plural: a començament de o a començaments de; a final de o a finals de; a mitjan o a mitjans de?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:
a començament d'any o a començaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d [...]
|
|
9.
de l'ordre de
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució preposicional de l'ordre de serveix per indicar una quantitat aproximada d'alguna cosa. Per exemple:
Compten que enguany tindran uns beneficis de l'ordre de deu milions d'euros.
[...]
|
|
10.
de camí a, de camí cap a o camí de?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució de camí, quan significa 'en el transcurs del camí cap a un lloc', sol anar seguida de la preposició cap a (o a) per indicar el lloc cap al qual algú es dirigeix. Per exemple:
De camí cap a València, van punxar una roda del cotxe.
T'ho deixaré a casa de camí a la feina.
Amb aquest [...]
|
