FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 posseir, tenir en propietat. detenir. Detenir il·legalment allò que pertany a altri. Detenir el títol de campió. heureo haver. Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes. gaudir de, tenir una cosa profitosa, avantatjosa, agradable. Gaudir de salut, d'una fortuna, de crèdit, etc [...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindreotenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
El gerundi del verb tindreotenir és tenint.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma tinguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.
[...]
L'expressió per fer referència al fet de disposar de temps per fer alguna cosa, no estant subjecte a altres ocupacions, és tenir temps (o haver-hi temps), i no donar temps. Així doncs, cal dir:
Crec que tindré temps d'acabar els deures. (i no Crec que em donarà temps d'acabar els deures.)
A [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cansat, que no em puc tenir. Fer tenir dret un pal. tenir a Considerar com a. Jo tinc a honor de rebre'l a casa. tenir algú o alguna cosa per Jutjar 2 2. Jo ho tinc per bo. Jo el tinc per boig. tenir per a si un fet Tenir com a opinió particular. Jo tinc per a mi que és boig [...]
Totes dues formes són possibles. Un dels usos més habituals que té el verb mantenir és el de tenir una entrevista (o converses o reunions) amb algú per tractar alguna cosa. Aquest ús és normatiu, tot i que cal no abusar-ne. Així doncs, es pot dir:
Els dos dirigents han mantingut una entrevista de [...]