En català, per expressar la dimensió de qualsevol cos en direcció vertical, sigui quin sigui, es poden fer servir les formes alçària, alçada i altura, tot i que quan es parla específicament de quant mesura una persona o un animal, la forma que es fa servir més habitualment és alçada. Per exemple:

D'altra banda, la forma altura serveix per designar la distància vertical d'un punt a la superfície de la Terra o a qualsevol altre terme de comparació. Per exemple:

Vola a una gran altura.
Es va enlairar fins a una altura de mil metres.

També hi ha el terme altitud, que designa específicament l'altura d'un punt de la Terra respecte al nivell del mar i que s'aplica, per exemple, a turons, muntanyes, pics, etc. Per exemple:

L'Everest té 8.848 m d'altitud.

L'expressió a l'altura de té el significat 'al mateix paral·lel d'un lloc'. Per exemple:

Es van trobar a l'altura de València.

També té el significat 'en un grau prou alt per estar en consonància amb una cosa, amb algú, amb una situació'. Per exemple:

Va saber estar a l'altura de les circumstàncies.
No va estar a l'altura del que s'esperava d'ell en aquella ocasió.