El verb callar, en el sentit de 'no parlar, no dir res, guardar silenci', és intransitiu i no és acceptable utilitzar-lo pronominalment. Per exemple:

No hi va haver manera que callés (i no es callés).
Calleu ja i deixeu-me treballar (i no calleu-vos).

En canvi, el verb callar és transitiu quan significa 'deixar de dir alguna cosa'. Per exemple:

En comptes de callar el secret, el va esbombar als quatre vents! 
Calla tot el que et dic.

Amb aquest mateix sentit, també es pot fer servir pronominalment quan el complement directe és una expressió de valor neutre. Per exemple:

Últimament s'ho calla tot i no sé què pensa.

Finalment, cal dir que el verb callar no té el sentit de 'reduir a silenci algú' o de 'deixar algú sense arguments'. En conseqüència, cal fer servir la construcció fer callar algú. Per exemple: