Endormiscar. Una remor somorta els abaltia. Tot just m'havia abaltit que tocà l'hora de llevar-me. Dorm, el malalt? No, però s'ha abaltit.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 [embriagar] embriagar, emborratxar. 2 [adormecer] abaltir, endormiscar. v pron 3 embriagar-se, emborratxar-se, entrompar-se fam.  [...]

v tr 1 fer caure en letargia. 2 ensopir, endormiscar, abaltir. v pron 3 caure en letargia. 4 ensopir-se, endormiscar-se, abaltir-se.  [...]

atordir, estabornir molt lleugerament. esterniar esbaltir(≠ abaltir) estordir estormeiaro estormeir esmortir estamordir estossar, estabornir a cops. (Cp. Estassar.) estossinar, íd. fer perdre els sentits fer perdre el coneixement Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

calmar(->) aquietar. No podia aquietar la seva consciència. assossegar apaivagar pacificar adormiro abaltir(fig.) desencaparrar despreocupar-se, deslliurar-se de preocupacions. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (≠ estordir) Pertorbar els sentits per efecte d'un cop, d'un soroll extraordinari. atarantar fer cloquejar el cap (a algú) atabalar(->) desesmaro fer perdre l'esma esbaltir(≠ abaltir) atracallar atribolar 2 Fig. Fer perdre la serenitat o la presència d'esperit. atorrollar fer perdre [...]