Aprimar d'un cap. Allargar-se tendint a acabar en punta. Les flames s'afuen i s'esgrogueeixen. Incitar a envestir, abordar. Llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada. Els enemics s'afuen contra ell. Els bocs s'afuaren cap als herbatges. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com evacuar.  [...]

v tr 1 [aprimar] aguzar. 2 [incitar] aguijar, aguijonear. v pron 3 aguzarse. 4 [llançar-se] lanzarse, arrojarse.  [...]

1 aprimar. 2 atiar. 3 (afuar-sepron.) envestir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'afuar o d'afuar-se. [...]

v tr 1 [afilar] agusar, esmolar. Aguzar el filo de un hacha, agusar el tall d'una destral. 2 [hacer punta] afuar, refilar, fer punta a. 3 fig [avivar] agusar. Aguzar la vista, el ingenio, agusar la vista, l'enginy. 4 fig [el apetito] estimular, despertar, obrir.  [...]

v tr 1 esmolar, afilar. Afilar un cuchillo, esmolar un ganivet. 2 [sacar punta] afuar, refilar. 3 [con afilador, muela o piedra de afilar] esmolar, molar. 4 [un lápiz] fer punta a. 5 amer fam [cortejar] festejar. 6 fam [adular] ensabonar. v pron 7 afilar-se, aprimar-se. Afilársele la cara a uno [...]

agusaro aguar afuar Ant. Esmussar. augmentar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

treure fil treure tall esmolar o molar, afilar, esp. passant l'eina per la mola. agusar. Agusar el tall d'un ganivet. aguar, íd. buidar(un ganivet, un raor) desesmussar afuar, aprimar d'un cap. Heu de fer afuar la ganiveta, perquè ha caigut a terra i s'ha despuntat. llossar, renovar el llos o [...]

v tr 1 aprimar. 2 [una punta] afuar. 3 [una tabla] rebaixar, abaixar, dolar. 4 [quitar peso a una persona] aprimar (o fer aprimar), aflaquir, amagrir. Este tratamiento seguro que te adelgazará, aquest tractament segur que et farà aprimar. 5 aprimar. Estos pantalones negros te adelgazan, aquests [...]