Fer tornar agre. La calor ha agrit la llet. Esdevenir agre. La llet s'ha agrit. Enverinar, amargar. Això ha agrit la qüestió. Tants infortunis el van agrir. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 [tornar agre] agriar. 2 fig [un home, un fet] agriar. Un home agrit per l'infortuni, un hombre agriado por el infortunio. v pron 3 [esdevenir agre] agriarse.  [...]

1 Fer tornar agre. enagrir agrejar avinagrar acidificar. Ant. Dulcificar. 2 (agrir-sepron.). Tornar-se agre. picar-se(el vi), començar a agrir-se. agafar un punt d'agre agrejar(v. intr.), tirar a agre. captrencar-se(el vi) repuntar, agafar, el vi, un punt d'agre. tocar-se, íd. Manuel Fr [...]

Agrir. [...]

Tirar a agre, ésser més o menys agre. Aquest vi agreja. No colliu aquestes prunes, que encara agregen. Agrir. [...]

v tr 1 [agriar] agrir, agrejar, fer tornar agre. 2 fig agrir, enverinar. v pron 3 [agriarse] agrir-se, tornar-se agre. 4 [ajarse] esgrogueir-se, neular-se, bromar-se.  [...]

v tr 1 [agrir] agriar. v pron 2 agriarse.  [...]

v intr 1 [tirar a agre] tirar a agrio, agrazar. v tr 2 [agrir] agriar.  [...]

[normalmente es regular; raramente se conjuga como desviar] v tr 1 [volver agrio] agrir, agrejar. 2 fig [volver malhumorado] agrir. v pron 3 agrir-se. El vino, la leche se ha agriado, el vi, la llet s'ha agrit. 4 fig agrir-se. Agriarse con las desgracias de la vida, agrir-se per les desgràcies de [...]