Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 835
|
21.
Perífrasis d'infinitiu: Teniu que estudiar o Heu d'estudiar? / Hi ha que fer un viatge o Cal fer un viatge?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:
haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu [...]
|
|
22.
'ordenar' + infinitiu o 'ordenar que' + verb en subjuntiu? / Alternança d'infinitiu i subjuntiu en verbs d'ordre i influència
Font
Fitxes de l'Optimot
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
|
|
23.
Verbs 'sentir' i 'veure' davant d'infinitiu / Verbs de percepció davant d'infinitiu / 'sentir dir' o 'sentir a dir'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
|
|
24.
Usos del condicional / Probabilitat referida al futur: condicional irreal
Font
Fitxes de l'Optimot
Li agradaria que les seves filles li tinguin més d'afecte).
Cal recordar, però, que l'ús del condicional simple o perfet per expressar probabilitat en el passat no és adequat. L'ús més habitual és amb deure + infinitiu. Per exemple:
A aquella hora devia haver anat al metge (i no A aquella hora hauria anat al [...]
|
|
25.
Preposició 'de' seguida d'infinitiu en funció de complement directe
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà.
Amb verbs com ara assajar, dir [...]
|
|
26.
Portem temps sense veure'ns o Fa temps que no ens veiem? / portar + expressió temporal
Font
Fitxes de l'Optimot
Una de les maneres d'expressar la idea de duració o continuïtat en un temps determinat és fer servir la construcció formada pel verb fer + expressió temporal + que. Per exemple:
Fa tres anys que no ens veiem.
Feia mitja hora que el meu fill m'esperava.
Amb aquest mateix sentit, també és possible [...]
|
|
27.
Usos de per o per a davant d'infinitiu (1) / Valor de finalitat
Font
Fitxes de l'Optimot
meu oncle.
No parla per no molestar.
Li volia explicar l'anada a Girona per visitar el meu oncle. (l'infinitiu visitar depèn del nom anada, el qual, al seu torn, prové del verb anar).
2. En canvi, s'usa per a en els casos següents:
2.1. Quan la construcció final no depèn d'un verb d'acció, sinó [...]
|
|
28.
Coordinació de verbs auxiliars amb règims diferents / poder i haver de + infinitiu
Font
Fitxes de l'Optimot
De vegades, els verbs poder i haver de apareixen coordinats davant d'un infinitiu. En aquests casos el verb d'obligació haver de apareix sempre en segon lloc. Per exemple:
És un home que ha cregut en tot allò que encara no existeix però que sí que pot i ha d'existir (i no ...que sí que ha i pot [...]
|
|
29.
'després de' + infinitiu o 'després que' + verb? / Oracions temporals amb 'després'
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccions després de + infinitiu o després que + verb. Per exemple:
Després de saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Després que va saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Pel que fa a l'última construcció, després que + verb [...]
|
|
30.
El sintagma nominal en una oració d'infinitiu amb deixar, fer, sentir o veure
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
|
