Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Fitxa 6886/4

Títol

Usos del condicional 

Probabilitat referida al futur: condicional irreal 

Resposta

Les oracions condicionals anomenades irreals remeten a situacions que el parlant presenta com a falses o poc probables en un context temporal de present o futur. El temps verbal més habitual després de la conjunció si o del connector que expressa la condició és l'imperfet de subjuntiu. Per exemple:

Si vinguessis amb mi avui al vespre et portaria a un bon restaurant. (Si vingueres..., en els parlars valencians)
Si fos per ells, avui aviat ho enllestiríem
. (Si fora per ells..., en els parlars valencians)
En cas que el contractessin, treballaria com a ajudant de recepció
. (En cas que el contractaren..., en els parlars valencians)

Hi ha altres construccions per expressar aquesta probabilitat referida al futur, en què també es manté la correlació entre el condicional i el pretèrit imperfet de subjuntiu. Per exemple:

Li agradaria que les seves filles li tinguessin més d'afecte (i no Li agradaria que les seves filles li tinguin més d'afecte).

Cal recordar, però, que l'ús del condicional simple o perfet per expressar probabilitat en el passat no és adequat. L'ús més habitual és amb deure + infinitiu. Per exemple:

A aquella hora devia haver anat al metge (i no A aquella hora hauria anat al metge).
Ahir devien arribar cap a les sis (i no Ahir arribarien cap a les sis).

La correlació entre el condicional i l'imperfet d'indicatiu (si venies...) també és possible. Es troba de vegades en registres formals, tot i que també s'utilitza col·loquialment amb un sentit expressiu. Per exemple:

Si el departament informava dels canvis un dia més tard, tindríem problemes.
Si me'l trobava fumant al carrer, me'l carregava!

 

Classificació

Categoria
Sintaxi
Abreviacions