Generalment, un infinitiu porta article (o un altre determinant), quan ja s'ha lexicalitzat com a nom o bé funciona sintàcticament com un nom. Per exemple:

El saber no fa cap nosa.
El menjar d'avui és excel·lent.
El parlar d'aquest indret m'agrada molt.
Té un somriure que m'enamora.
El seu caminar és graciós.

Hi ha, però, certs casos en què l'infinitiu, malgrat que funciona sintàcticament com un verb, admet l'ús de l'article el. Ara bé, malgrat que aquesta construcció és possible, no és l'opció més habitual, perquè en general es fan servir altres solucions:

• Mantenir l'infinitiu sense article. Per exemple: Pensar que li havien pres el pèl el feia enfadar (en lloc de El pensar que li havien pres el pèl...).
• Fer dependre l'infinitiu de noms genèrics com fet o manera. Per exemple: El fet de ser criticada l'amoïnava (en lloc de El ser criticada l'amoïnava).
• Substituir l'infinitiu per un substantiu. Per exemple: La dedicació als fills li omple la vida (en lloc de El dedicar-se als fills li omple la vida).

Finalment, cal recordar que en algunes frases fetes o expressions més fixades també s'ha lexicalitzat l'ús de l'article. Per exemple:

Que el llegir no ens faci perdre l'escriure.
Sempre em toca el rebre.
Mal m'està el dir-ho.
Al meu entendre, no hem d'utilitzar aquesta expressió.