Quan el verb pensar té el significat de 'tenir la intenció de', va seguit de complement directe, que pot anar introduït per la preposició de. Per exemple:

Pensava dir-li la veritat tan bon punt arribés.
Pensava de dir-li la veritat tan bon punt arribés.

En canvi, amb els significats de 'recordar-se de' i 'tenir el pensament ocupat en', aquest verb va seguit de complement de règim, el qual pot anar encapçalat per les preposicions a i de. A més a més, en registres informals també es pot trobar la preposició en. Per exemple:

Pensa d'endur-te les claus quan te'n vagis. ('recorda-te'n)
Tot el dia pensa a jugar a futbol, no farà res de bo. ('té el pensament ocupat en')
Pensa en endur-te les claus quan te'n vagis (registres informals).
Tot el dia pensa en jugar a futbol, no farà res de bo (registres informals).