Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot (cas en el qual s'anomenen acrònims), lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.

• Acrònims: aquest tipus de sigles es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment plans si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són aguts. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
• Pronunciació lletrejada: aquest tipus de sigles es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple: BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
• Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada. Per exemple: DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos). 
• Pronunciació desplegada: aquest tipus de sigles es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).