Les sigles es formen generalment amb les lletres inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:

UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)

De vegades també incorporen la inicial d'alguna conjunció o preposició. En aquests casos, hi sol haver una intencionalitat clara del creador, amb l'objectiu d'obtenir una sigla llegible sil·làbicament o de distingir-la d'altres. Per exemple:

PIME (petita i mitjana empresa)
CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística)

També poden incorporar xifres, símbols o altres signes. Per exemple:

3D (tres dimensions)
R+D (recerca i desenvolupament)
AP-7 (autopista de peatge 7)

En altres casos, prenen les inicials dels components d'un mot complex. Per exemple:

ADN (àcid desoxiribonucleic)
TV (televisió)

De vegades, per evitar cacofonies o per estètica s'omet algun element o bé s'agafa una síl·laba o una part d'una síl·laba a fi de facilitar la pronunciació de la sigla:

Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI, i no INCAVIVI)
MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona)

Una altra mena d'abreviacions són els anomenats acrònims, que es formen normalment a partir de l'encaix de mots que es prenen com a base. Per exemple:

ofimàtica (oficina + informàtica)
boirum (boira + fum)

 

Sigles: definició