Tallar arran, deixar com tallat arran. El barber li havia arranat els cabells. Van arranar l'herba del prat. Arrasar 1 1 . Arranar un poble, un edifici. Fer passar gairebé tocant a terra. Arranar la dalla. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

 [...]

v tr 1 [tallar arran] cercenar, cortar de raíz. 2 [els cabells] cortar al rape. 3 [arrasar] arrasar, devastar. 4 [la dalla] hacer pasar a ras del suelo.  [...]

1 assocar, tallar un arbre arran de terra. tallar. 2 arrasar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció, operació, d'arranar. [...]

v tr 1 [cortar el borde] retallar. 2 [cortar a cercén] tallar arran, arranar. 3 fig [disminuir] retallar, disminuir. Cercenar el gasto, retallar la despesa. 4 fig [suprimir una parte de] retrinxar, escurçar. Cercenar los honorarios, retrinxar els honoraris. 5 fig [un texto] escurçar, abreujar [...]

v tr 1 [allanar] aplanar. 2 [destruir] arrasar. Arrasar una ciudad, arrasar una ciutat. 3 [llenar hasta el borde] arrasar. 4 p fr [afeitar] afaitar, arranar. v intr 5 [el cielo] arrasir-se pron. v pron 6 [el cielo] arrasir-se, esclarir-se. 7 [los ojos] negar-se [de llàgrimes], enaiguar-se.  [...]

esquilar. retondre, tornar a tondre. tondosar(s'usa només en llenguatge tèxtil) abaixar, íd. pelaro repelar arranar rapar rasurar, tondre ras, afaitar (->) Cp. depilar, decalvar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Enderrocar fins arran de terra. assolar desolar arranar. Han arranat el molí vell. talar(poblats, camps, etc.) abatre, destruir, rasar. 2 Tallar arran. tallar. 3 rasar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]