Confondre, torbar, (algú) de manera que no sap què dir, el que ha de fer, com captenir-se. Per preguntes que et facin, tu no t'atorrollis. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [atabalar] aturrullar, aturullar, aturdir. v pron 2 aturrullarse, aturullarse, aturdirse, confundirse. S'atorrolla en parlar en públic, se aturrulla cuando habla en público.  [...]

v tr 1 atorrollar, atabalar. v pron 2 [aturdirse] atorrollar-se, atabalar-se, torbar-se.  [...]

v tr 1 [turbar] torbar, atorrollar, contorbar. v pron 2 [turbarse] torbar-se, atorrollar-se, contorbar-se. 3 [malograrse] malmetre's, fer-se malbé, no reeeixir.  [...]

v tr 1 atabalar, atordir, atorrollar, posar un cap com un bombo (o com un timbal, o com tres quartans). v pron fig 2 [turbarse] atabalar-se, atorrollar-se. 3 [enloquecerse] esverar-se, atabalar-se, esbojarrar-se.  [...]

v tr 1 [apremiar] acuitar, apressar. 2 [confundir] atabalar, atorrollar, marejar. Acuciar con preguntas, atabalar amb preguntes. 3 p fr [anhelar] delerar, delejar, delir-se per. v intr 4 [ser acuciante] urgir, apressar, no tenir espera, córrer (o portar) pressa. Es un asunto que acucia mucho, és [...]

1 pertorbar alterar trastornar(físicament o moralment) contorbar(l'ànim) atorrollar desconcertar(->) 2 (torbar-sepron.) empegueir-se immutar-se(->) 3 entretenir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Fatigar el cervell, marejar, amb sorolls. atordir atribolar(≠ tribular). No em diguis res, no m'atribolis, que encara ho faré més malament. atracallar, atabalar, desconcertar algú amb renys, retrets, burles, etc. atorrollar. Em va fer tantes preguntes, que em va atorrollar. escalfar el cap [...]

desordenar, desbaratar. torbar(->) destemptar, posar algú en un estat d'esperit en el qual hom no sap què fer. destarotar(fam.) atordir desesmar confondre atorrollar fer perdre el cap fer perdre l'aplom (o la serenitat, o la seguretat) fer perdre l'esma Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]