FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un bot, aixecar el cos bruscament del seu punt de suport restant un moment enlaire. Un cos elàstic, ésser llançat enlaire després de topar a terra o sobre una superfície. Aquesta pilota no bot. Experimentar una commoció violenta de l'esperit. Ja va botre, ja [...]
v intr 1 [algú] botar, saltar. 2 [una pilota, un cos elàstic] botar. 3 fig saltar. Va botre quan li feren retret del seu deute, saltó cuando le reprocharon su deuda. 4 fer botre [fer saltar] hacer saltar. 5 fer botre [fer rebotre] botar. Fes botre la pilota, bota el balón. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Botre contra una cosa després d'haver botut contra una altra. La pilota va rebotre contra la paret, a la paret. Llançar, repel·lir (una cosa) de manera que vagi a botre, a pegar contra una altra. [...]
v tr 1 [echar fuera] treure, treure fora, despatxar. 2 mar [en un astillero] avarar, varar. 3 [la pelota] fer botre, fer botar. v intr 4 [rebotar] botre, botar. 5 [una persona, un caballo] botre, botar, saltar. 6 mar virar, girar. Botar a estribor, virar a estribord. 7 [salir] sortir. 8 estar [...]
v intr 1 [botre] botar, saltar. 2 [rebotre] botar. 3 [fer el bot una criatura] hacer pucheros. 4 [fer l'ofès] darse por ofendido. 5 fer botar [fer saltar] hacer saltar. 6 fer botar [fer rebotre] botar. Feia botar la pilota, botaba la pelota. v tr 7 saltar. Botar una tanca, saltar una valla. 8 [...]