Administrar el sagrament de l'eucaristia (a algú). Està a punt de morir: ahir la van combregar. Rebre el sagrament de l'eucaristia. Combrega una vegada l'any. Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona. combregar amb rodes de molí Creure coses [...]

Comitiva que porta el viàtic a un malalt. Ara passa un combregar. Quan passava el combregar t'havies d'agenollar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com jugar.  [...]

1 v. tr. viaticar. Està molt greu: ahir el van viaticar. 2 v. intr. rebre la comunió(o l'eucaristia) rebre Déu fer la primera comunió 3 m. viàtic els darrers sagraments Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 crist [viaticar] dar el viático, viaticar p fr, sacramentar. Ahir el combregaren, ayer le dieron el viático. v intr 2 crist [rebre la comunió] comulgar. 3 fig [tenir idees en comú] comulgar. No combrega amb els seus principis, no comulga con sus principios.  [...]

m crist [viàtic] viático. S'agenollaven perquè passava el combregar, se arrodillaban porque pasaba el viático.  [...]

confessar i combregar. [...]

Campana petita, especialment la manual, proveïda d'un mànec. La campaneta del combregar. El president agitava la campaneta. campaneta la ning-ning Corretgeta la ning-ning. Úvula 2. Timpà de l'orella. Flor de corol·la acampanada. Campànula. campaneta [...]

sabates. Objecte que permet que un producte tèxtil agafi la seva forma. Forma de mitjons. Motiu ornamental d'un color determinat, destinat a ésser estampat damunt un teixit blanc o en combinació amb altres motius. Hòstia per a combregar. Rebre la sagrada forma.  [...]

v tr 1 [dar la comunión] combregar. v intr 2 [recibir la comunión] combregar. 3 fig [coincidir] combregar. No comulgo con tus ideas, no combrego amb les teves idees.  [...]