Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Fitxa 7366/3

Títol

El complement directe 

Resposta

En una oració, el complement directe (CD) és aquell que expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. Aquest complement, habitualment, està format per un substantiu (o un conjunt de mots que el tenen com a nucli), un pronom, o una oració subordinada, que fan referència a una cosa, animal o persona. Per exemple:

He vist els nens.
La Berta el recorda.
M'ha dit que vindria.
He decidit arribar més tard.

En aquestes frases, els nens, el pronom el, que vindria i arribar més tard són els complements directes, és a dir, els elements que reben directament l'acció del verb: els nens són les persones vistes, el representa la persona, l'animal o l'objecte recordat, que vindria és la cosa que s'ha dit i arribar més tard és la cosa que s'ha decidit.

Habitualment el complement directe no porta preposició, tot i que hi ha algunes excepcions en què s'usa la preposició a

El complement directe es pot substituir per diversos pronoms:


1a pers.2a pers.3a pers. determinat3a pers. reflexiu o recíprocIndeterm.Neutre
sing.emetel, la, l'esenho
pl.ensusels, lesesenho

Per exemple:

Em va estirar fins a fer-me caure.
Ens van expulsar de la sala perquè vam fer massa xivarri.
Et van portar amb cotxe?
Us dutxeu abans de dinar.
En Julià l'ha penjat.
La mestra les ha portades.
Ella es pentina mentre ells s'afaiten.
En Jordi en compra tres.
—M'has portat allò?
—Sí, sí que t'ho he portat.

 

Classificació

Categoria
Sintaxi
Abreviacions