En els compostos cultes el segon component dels quals comença amb r- i en els derivats amb prefix de mots que comencen amb r-, aquesta erra no es dobla encara que representi un so de erra vibrant entre vocals. Per exemple:
antireumàtic, contrarevolució, grecoromà, ludicorecreatiu, polirítmia [...]
de l'inframon.
Aquest mot s'havia escrit anteriorment amb accent, perquè conservava l'accent diacrític de món. Arran de l'aparició de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2016, però, ha deixat de portar-ne, atès que en la normativa ortogràfica actual els derivats i compostos [...]
Quan s'incorpora el nom d'una institució o un organisme estranger al català, generalment se li atribueix el gènere que tindria el nom estranger si es traduís, encara que el gènere de la llengua estrangera i el del català no coincideixin. Així, cal dir:
el KGB o el Komitet Gosudarstvennoje Bezopas [...]
L'article dels noms de lloc no catalans s'escriu amb majúscula inicial i roman invariable en els casos en què, si fos català, es contrauria. Per exemple:
a Las Bárdenas
de La Rioja
per Los Angeles
des de Le Havre
d'El Bierzo
a El Cobre
Aquesta regla no s'aplica als llocs no catalans amb forma [...]
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple:
del Caire
a la Haia
per l'Havana
de la Manxa
cap als Monegres
Contràriament, en [...]
L'article inicial dels noms de lloc catalans s'escriu en minúscula, llevat que es tracti del començament de la frase. Per exemple: He visitat el Prat de Llobregat i el Maresme; però: El Vendrell és a vint minuts de Sitges.
També s'escriu en minúscula l'article dels topònims no catalans amb [...]