Animar, exhortar, (algú que està abatut moralment). Ves, conhorta'l; que no plori més. La noia es conhortava amb les paraules del seu amic. Conformar-se, resignar-se. Ja et conhortaràs amb la meitat. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 consolar, confortar. v pron 2 conformarse, contentarse, consolarse. Ja es conhorta amb la meitat, ya se conforma con la mitad.  [...]

consolar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de conhortar o de conhortar-se; l'efecte. Donar conhort a algú. Allò que conhorta. Tu ets el meu conhort. [...]

v tr 1 consolar, conhortar. 2 fig i fam [matar] carregar-se pron, pelar.  [...]

conhortar confortar reconfortar dulcificar(una pena, etc.) endolcir(un dolor, etc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

empènyer enardir galvanitzar moure excitar avivar. Avivar una conversa, animar-la. donar anses aixecar la moral donar ales enfervorir conhortar. Ves, conhorta'l; que no plori més. inflamar atiar. Atiar el foc, animar-lo. En sentit fig. excitar. retornar(hiperb.). Aquelles [...]

del qui mana. posar-se al diapasó (d'algú) acontentar-se consolar-se. Em vaig haver de consolar amb un tros de pa. conhortar-se. T'hauràs de conhortar amb això. resignar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]