Complicitat moral consistent a fingir ignorància sobre la falta d'algú, especialment d'un subordinat. Es juga amb connivència de les autoritats. Entesa secreta. Obrar de connivència amb algú. [...]

f 1 connivència. 2 estar (u obrar) en connivencia con alguien obrar de connivència amb algú.  [...]

f 1 connivencia. 2 obrar de connivència amb algú estar (u obrar) en connivencia con alguien.  [...]

complicitat, acord. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Que té connivència. Pares connivents amb les faltes dels seus fills. Que s'encorben endins fins a tocar-se, fins a cloure. Ales connivents. Fulles connivents. Estams connivents. [...]

f 1 complicitat. 2 estar en complicidad con alguien obrar de complicitat (o de connivència) amb algú.  [...]

connivència, complicitat moral, participació exclusivament passiva a un acte delictuós, que afavoreix pel seu silenci o la seva inacció. intel·ligència, acord tàcit o exprés, amb un fi delictuós. Acusar algú d'intel·ligència amb l'enemic. col·lusió, intel·ligència secreta entre diverses persones [...]

1 v. intr. pactejar cloure un pacte fer barrina, íd. tractejar entendre's estar en intel·ligència(amb algú) estar en connivència pasterejar, fer pactes per motius no gaire lloables. concertar-se Cp. transigir 2 v. tr. Fer un pacte sobre una cosa. paccionar concertar convenir ajustar acordar [...]

amb mals fins. Fer conxorxa amb algú. emparaulament, acord fet de paraula. connivència, entesa secreta. Obrar de connivència amb algú. concordat, tractat entre el Vaticà i un estat sobirà. 3 Acord pres per una assemblea deliberant. decisió determinació resolució 4 unió harmoniosa, justa [...]