Definició

Un contracte és un acord de voluntats entre dues o més persones, que s'obliguen a donar, a fer o a no fer alguna cosa. També s'anomena contracte el document que recull aquest acord.

El Codi civil distingeix, pel que fa als contractes, els documents públics dels documents privats. Els documents públics han de ser autoritzats per un notari o un funcionari públic, d'acord amb les formalitats que la llei exigeix (art. 1216 del Codi civil). En els privats només cal que hi intervinguin les parts contractants.

Un conveni és un document per mitjà del qual s'estableixen uns acords entre institucions, organismes o persones per dur a terme un objectiu d'interès comú.

Tot i que els termes contracte i conveni no són exactament sinònims, la pràctica habitual els usa indistintament per al mateix tipus de document. De fet, però, l'Administració aplica el terme contracte als contractes administratius com és ara els d'obres, subministraments i gestió de serveis públics, i el terme conveni per als acords de col·laboració amb institucions.

Criteris generals de redacció

La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa i jurídica. Aquests principis es basen tant en l'estructuració lògica i en blocs homogenis com en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa. La documentació administrativa i jurídica parteix gairebé sempre d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.

L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El contracte i el conveni segueixen una estructura força constant pel que fa als elements que els integren i a la seva disposició. Hi ha, però, diferents estructures de redacció, que podem agrupar en tres tipus: la tradicional, més retòrica, en què el text es basa en una frase principal i moltes de subordinades; una altra, més esquemàtica, en què el text s'estructura en apartats independents, i una altra, amb format d'imprès, amb els diferents apartats identificats amb epígrafs. La majoria de models esquemàtics són impresos de l'Administració i la resta de contractes i convenis presenten una gran variació temàtica.

Els blocs d'informació del contracte i del conveni s'han d'ajustar al que disposi la normativa aplicable i, si escau, el plec de clàusules administratives generals o particulars. La normativa bàsica sobre contractes és el llibre IV del Codi civil i, pel que fa a les administracions públiques, el Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la llei de contractes de les administracions públiques.

Els diferents blocs de la informació bàsica dels contractes i els convenis són els següents:

• dades de les parts contractants
• finalitat
• pactes
• lloc i data
• signatures

A més, també poden incloure la informació següent:

• títol
• dades de qui dona fe pública
• fórmula final

Pel que fa als criteris de redacció, cal mantenir un to formal, adequat a la situació comunicativa. Els tractaments que s'utilitzen en el contracte públic, atesa la intervenció d'una tercera persona que dona fe de l'acord, són els de tercera persona del plural (exposen, manifesten, atorguen, pacten, acorden, etc.). En el cas dels contractes privats, però, no cal usar la tercera persona del plural, perquè només signen les parts contractants. Per tant, es pot usar la primera persona del plural (exposem, manifestem, atorguem, pactem, acordem, etc.), que respon a un estil més directe de redacció.

Estructura i continguts

Les característiques i el contingut de cada una de les parts del contracte i del conveni són els següents:

1. Dades de les parts contractants

En aquest apartat apareixen el nom i els cognoms, el document nacional d'identitat i el domicili de les persones o entitats que subscriuen el contracte o el conveni i la referència a la condició amb què actuen, és a dir, si actuen en representació d'una altra persona o d'una entitat, o en nom propi. Si actuen com a representants d'una altra persona o d'una entitat, s'hi fa constar la normativa que els atribueix aquesta representació.

2. Finalitat

En aquest punt es detalla el motiu o objectiu del contracte o del conveni: adjudicació d'una obra pública, adjudicació d'un subministrament, constitució d'una societat civil, formalització d'una compra, lloguer d'un habitatge, contractació d'un treballador, edició d'una obra literària, acord de col·laboració, per exemple.

3. Pactes

Aquest apartat presenta els diferents pactes o les clàusules que s'estipulen o atorguen. Pot començar amb una de les expressions següents: Acorden, Pacten, Acordem, Pactem, Acords, Clàusules, Pactes.

Cal que la redacció dels pactes es faci a partir de frases curtes i precises i en paràgrafs independents i numerats.

4. Datació

Si es fa servir l'estructura tradicional, menys esquemàtica, l'expressió de la data i el lloc apareix a l'inici del document.

En els contractes i els convenis esquemàtics, el lloc i la data se situen abans de les signatures.

5. Signatures

Tot i que els noms i cognoms de les parts contractants ja apareixen al principi del document, tenint en compte que les rúbriques no són sempre intel·ligibles, a sobre o a sota de la rúbrica s'identifiquen novament els signants. Si els signants actuen en nom propi, amb el nom i els cognoms és suficient. Si les parts contractants actuen en representació d'una entitat, per exemple, la identificació es pot fer per mitjà de l'expressió Per (nom de l'entitat), abans de la rúbrica.

En els casos en què el document ocupa més d'una pàgina, s'acostuma a signar també als marges de cada pàgina.

6. Títol

El document es pot identificar amb un títol, que ha de ser descriptiu de l'objectiu del conveni o el contracte. Cal destacar-lo gràficament de la resta del text. Els contractes públics també se solen identificar amb una numeració; els contractes administratius s'identifiquen amb un número d'expedient.

7. Dades de qui dona fe pública

Aquest apartat, que apareix en el cas de contractes públics, presenta el nom, els cognoms i el càrrec del notari o del funcionari que intervé en el contracte. En el model de contracte tradicional, aquestes dades apareixen al principi, després de la data, introduïdes per l'expressió:

Davant meu, Anna Martorell Pérez, notària de...

En el cas d'un contracte més esquemàtic, aquestes dades poden aparèixer a la signatura.

8. Fórmula final

No és necessari acabar la redacció d'un contracte o un conveni amb una fórmula final. Ara bé, si es vol incloure una fórmula d'aquest tipus, convé que sigui breu i senzilla, com per exemple:

I com a prova de conformitat amb el contingut d'aquest contracte, el signem per duplicat.

I com a prova de conformitat amb el contingut d'aquest conveni, el signen en tres exemplars.