De vegades l'antecedent d'una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Quan passa això, la frase de relatiu sempre és explicativa (no restrictiva), i, per tant, se separa de l'oració precedent amb una coma. Per exemple:

Ha vingut la seva mare, la qual cosa l'ha sorprès molt (el pronom relatiu la qual cosa fa referència a ha vingut la seva mare). 

En aquest tipus d'oracions de relatiu, es fan servir tant el pronom relatiu la qual cosa, com la construcció formada per un nom (generalment és cosa, fet, tot i que pot ser qualsevol altre) + que . En canvi, en aquests casos no són possibles les formes el que, el qual (ni lo que o lo qual). Per exemple:

Ha vingut la seva mare, cosa que l'ha sorprès molt (i no ...el que l'ha sorprès).
Va estudiar fisioteràpia, decisió que li va obrir moltes portes.

El pronom relatiu neutre la qual cosa també pot anar darrere de preposició, si escau. També es pot fer servir la construcció formada pel nom usat com a antecedent + preposició + què (cosa de què, fet amb què, etc.) o el nom usat com a antecedent + preposició + el qual (cosa de la qual, fet amb el qual, etc.). Per exemple:

Ha aprovat l'examen, amb la qual cosa no comptava.
Ha aprovat l'examen, cosa amb què no comptava.
Ha aprovat l'examen, fet amb el qual no comptava.