FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir (dues o més peces de roba, de cuir, etc.), amb punts fets amb fil, cordill, o un altre filament passats mitjançant una agulla o un punxó. El llaç és cosit a la màniga: no tinguis por que caigui. No són clavades, les soles: són cosides. Cosir un [...]
Passar un fil o un cordill amb una agulla a través d'una peça de carn, una au o un peix per tal que no perdi la forma i la consistència mentre es cou. [...]
[2a pers pr ind: cuses ] v tr 1 coser. Cosir un botó, els plecs d'un llibre, un trenc, coser un botón, los pliegues de un libro, una descalabradura. 2 cosir a punyalades (o a bales) fig coser a puñaladas (o a balazos). 3 cosit de fig [ple de] lleno (o cubierto) de. La seva cara estava cosida de [...]
Les formes dels verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i derivats: acollir, escollir, recollir; descosir; ressortir, sobresortir...) presenten una u quan la síl·laba tònica recau en l'arrel i una o en tots els altres casos.
Per exemple, les formes següents tenen l'arrel tònica:
cull [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
recosir, tornar a cosir. repuntaro repuntejar, cosir amb repunts. atacar, fixar una cosa a una altra cosint-la. empalomar, cosir una vela. Fil d'empalomar. embastar, cosir provisionalment amb punts llargs o bastes allò que hom ha de cosir després definitivament. Les mànigues només les he [...]
Agulla fina i punxeguda pensada per a cosir, perforar i passar fil o altra fibra a través de teles o altres materials flexibles, i normalment té un o més ulls en un extrem, per on s'enfila. [...]
