Una bona part de les paraules estrangeres que entren en la nostra llengua s'adapten tant en l'escriptura com en la pronunciació. Per exemple, es diu hoquei (aguda, sense hac aspirada i amb e oberta) i no hockey (plana i amb hac aspirada).

Això no obstant, hi ha paraules en què una adaptació gràfica no implica una adaptació fonètica completa, com els casos de hawaià o hòlding, que es pronuncien amb hac aspirada.

D'altra banda, hi ha estrangerismes que no s'adapten gràficament i que mantenen la forma original, com ara croissant, striptease o foie-gras. Aquests casos es pronuncien respectant, en la mesura que sigui possible, la fonètica de la llengua d'origen.