Fer sortir d'un estat d'ensopiment. L'aire fred el va deixondir. Sortir d'un estat d'ensopiment. Em cridaven, ho sentia i no podia deixondir-me. Fer sortir d'un estat d'indolència, de peresa. Sortir d'un estat d'indolència, de peresa. Davant la proposta d'anar al circ, tothom es [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 [d'un estat d'ensopiment] despabilar, espabilar, despertar. La pluja el deixondí, la lluvia lo despabiló. 2 fig [d'un estat de peresa, d'indolència] despabilar, espabilar. No hi ha manera de deixondir-lo, no hay manera de despabilarlo. v pron 3 despabilarse, espabilarse. Tot i els crits, no  [...]

1 deixondar eixorivir desvetllar desensopir 2 espavilar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Deixondir, espavilar. Convé que aquest noi s'escarrabilli una mica. [...]

Deixondir. [...]

Acció de deixondir o de deixondir-se; l'efecte. [...]

v tr fig deixondir, eixorivir.  [...]

Deixondir. [...]

v tr [Se conjuga como: envejecer] 1 [despertar] despertar, deixondir, eixorivir. 2 fig [desentumecer] desbalbar, desembalbar.  [...]