1.
desagradar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No agradar, fer una impressió desagradable. Em desagrada molt que no hagin volgut venir. És un color que no em desagrada. Perdre el grat que hom sentia per algú o per alguna cosa. S'ha desagradat del seu company. [...]
|
2.
desagradar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [no agradar] desagradar, desplaure. Este tipo de comida me desagrada, aquesta mena de menjar em desagrada. 2 [causar mala impresión] desagradar, enutjar, descomplaure. No quiero hacer nada que le desagrade, no vull fer res que li desagradi. [...]
|
3.
desagradar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 desagradar, disgustar, molestar. No vull fer res que et desagradi, no quiero hacer nada que te desagrade. v pron 2 [d'algú] perder el afecto (o el cariño) a. S'ha desagradat de la seva dona, ha perdido el afecto a su mujer. 3 [d'alguna cosa] perder la afición a. [...]
|
4.
desagradar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desplaure(->) repugnar venir a repel(de fer una cosa) disgustar no fer cap gràcia(una cosa) no fer gens de goig(una cosa a algú) caure-li (a algú) una cosa a sobre Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
desplaure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr desplacer, desagradar. [...]
|
6.
descomplaure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [una cosa] desagradar, disgustar. 2 disgustar. Si no ho fas, ens descomplauràs, si no lo haces, nos disgustarás. [...]
|
7.
desasentar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 remoure, treure del seu lloc. v intr 2 fig desagradar, desplaure. v pron 3 [levantarse] aixecar-se, alçar-se. [...]
|
8.
disgustar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 p fr [quitar gusto a la comida] disgustar. 2 disgustar, desagradar, desplaure. Su conducta me disgusta muchísimo, la seva conducta em disgusta d'allò més. v pron 3 [enemistarse, enfadarse] disgustar-se. ¿No le hablas porque te has disgustado con él?, no li parles perquè t'hi has disgustat?4 [...]
|
9.
enfadar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [disgustar] desplaure, disgustar, desagradar. 2 [enojar] enutjar, enfadar, empipar. v pron 3 disgustar-se, saber greu. Se enfada con tus comentarios, es disgusta amb els teus comentaris (o li saben greu els teus comentaris). 4 enutjar-se, enfadar-se, empipar-se. Se enfada por cualquier cosa [...]
|
10.
disgustar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un menjar] quitar gusto, disgustar p fr. 2 [no agradar] disgustar, desagradar. 3 [causar un disgust] disgustar. v pron 4 [perdre gust] perder gusto. 5 [tenir un disgust] disgustarse. Si no li donen el premi es disgustarà, si no le dan el premio se disgustará. 6 [enutjar-se] disgustarse [...]
|