Alliberar-se d'alguna cosa o persona que ens impedeix d'obrar, ens cohibeix, constitueix una nosa, una molèstia. No sabia com desempallegar-me d'aquell compromís. És un home que pertot me'l trobo: no me'n puc desempallegar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com jugar.  [...]

v pron desembarazarse, librarse. No saben com desempallegar-se de la veïna, no saben cómo desembarazarse de la vecina.  [...]

desembarassar-se. Cp. endossar la feina a altri Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de desempallegar-se. [...]

Que s'agafa o s'adhereix fàcilment. És una pasta agafatosa. Que es fa pesat per les seves assiduïtats, els seus afalacs, de qui és difícil de desempallegar-se. [...]

Posar a algú (la capa o qualsevol altre abric que cobreix el dors o l'esquena). Em vaig endossar la capa. Desempallegar-se (de quelcom enutjós) encarregant-ne l'execució, la cura, etc., a un altre. Endossar la feina als altres. Com que no tenia diners per a mantenir-los, me'ls va [...]

, desempallegar-se. Desfer-se algú del feix, del farcell, que duia. Desfer-se d'un prejudici. Desfer-se d'un importú. Desfer-se d'un enemic. Desfer-se d'algú, matant-lo. Fondre, dissipar, dissoldre, reduir a miques. El sol desfà la neu. El ponent ha desfet els núvols. Desfer en aigua un [...]

sòlid a líquid. Érem a 5 quilòmetres de Granollers. Comptar de 20 a 30. Excloure algú d'una comissió. Desempallegar-se d'un importú. Salva'ns dels nostres enemics. Això, se m'havia esborrat de la memòria. Netejar de brossa. La causa, el motiu; el mitjà; l [...]

v tr 1 desembarassar. v pron 2 fig desempallegar-se. Desembarazarse de una persona molesta, desempallegar-se d'una persona molesta.  [...]