Desfigurar, enlletgir. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr afear, estropear, manchar.  [...]

desfigurar, embrutar, enlletgir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de deturpar; l'efecte. [...]

desfaiçonar deturpar, desfigurar una cosa embrutant-la. En sentit fig., desfigurar la veritat, la història, les paraules d'algú. falsejar(la veritat, el sentit d'una paraula) estrafer, desfigurar la veu. Perquè no el coneguessin, estrafeia la veu. desencaixar-se(una persona), desfigurar-se-li [...]

. Esquitxar l'honra, la fama d'algú. deturpar, tacar, en sentit moral. entacar, íd. clapejar 2 (tacar-sepron.) untar-se, tacar-se amb greix. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Es diu esp. referint-se a la veritat, a l'exactitud, etc. falsar deformar(fig.) deturpar(fig.). Deturpar la veritat. mistificar sofisticar trucar(fig.). Trucar una notícia. contrafer desnaturaro desnaturalitzar. Desnaturar el text d'un document. Desnaturalitzar el pensament d'un autor. alterar [...]

deslluir. Aquella orquestra de musicastres va deslluir del tot la festa. desfavorir, perjudicar una cosa (vestit, pentinat, etc.), la bellesa d'una persona. deturpar desfigurar desgraciar, llevar la gràcia natural d'una persona o cosa. Amb aquelles aplicacions de vellut que va fer al vestit el va [...]

) engreixinar(amb greix) encarbonar(amb carbó), emmascarar. deturpar(en sentit propi i fig.). Deturpar la veritat, la imatge o la memòria d'una cosa. Deturpar-se el cap. impurificar contaminar infectar Ant. Netejar. 2 (embrutar-sepron.) [...]