Acció de disculpar. Això li serveix de disculpa. El seu oblit no té disculpa. Les paraules, les raons, amb què hom tracta de disculpar o de disculpar-se. Vulgueu acceptar les seves disculpes. Mai no fa res del que li demanen, i després tot són disculpes. [...]

Conjunt de paraules, raons o proves que inclouen el reconeixement d'uns fets i l'acceptació d'unes responsabilitats, utilitzat per a descarregar una persona d'una culpa i reparar, també, el dany causat. [...]

f 1 disculpa. Dar disculpas, donar disculpes. 2 pedir disculpas a demanar disculpes a.  [...]

f 1 [perdó] disculpa. 2 [excusa] disculpa. Donar disculpes, dar disculpas. 3 demanar disculpes a pedir disculpas a.  [...]

1 Acció de disculpar o de disculpar-se. disculpacióo disculpament justificació descàrrec. S'ha de fer notar això en descàrrec seu. 2 excusa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

CINTES MUR, SA C/ Mata, 8 43206 REUS Distingit senyor, distingida senyora, Acabem de rebre la vostra carta datada el 25 de novembre, i ens apressem a comunicar-vos que, a causa de [...], les mercaderies que havíem d'expedir el dia 18 han estat expedides el dia 21. Lamentem molt els per [...]

Disculpa. [...]

Mereixedor de disculpa. [...]

Que perdona, que disculpa, fàcilment els errors, les faltes. El pare ha estat massa indulgent amb el seu fill, envers el seu fill. Un públic excessivament indulgent. Ésser algú indulgent amb si mateix. [...]

f [disculpa] disculpa.  [...]