Llevar o minvar el gust (a un menjar). Aquest guisat ara està bé: si hi afegies aigua, el disgustaries. S'han disgustat les llenties, de tanta aigua que hi has afegit! no disgustar una cosa a algú Agradar-li. Aquest vi és bonet: no em disgusta. no disgustar una cosa a [...]

v tr 1 p fr [quitar gusto a la comida] disgustar. 2 disgustar, desagradar, desplaure. Su conducta me disgusta muchísimo, la seva conducta em disgusta d'allò més. v pron 3 [enemistarse, enfadarse] disgustar-se. ¿No le hablas porque te has disgustado con él?, no li parles perquè t'hi has disgustat?4 [...]

v tr 1 [un menjar] quitar gusto, disgustar p fr. 2 [no agradar] disgustar, desagradar. 3 [causar un disgust] disgustar. v pron 4 [perdre gust] perder gusto. 5 [tenir un disgust] disgustarse. Si no li donen el premi es disgustarà, si no le dan el premio se disgustará. 6 [enutjar-se] disgustarse [...]

1 Llevar o minvar el gust a un menjar. dessaborir enfadeir dissipar(per excés d'aigua o de cocció) 2 desagradar desplaure enutjar descontentar despagar reprendre(una nova, un retret) no caure gens bé aigualir la festa (a algú) (fig.) 3 (disgustar-sepron.) enutjar-se, indisposar-se. saber greu [...]

Esbandir (la roba). Disgustar (un menjar) posant-hi massa aigua. [...]

circumstància, disgustar (algú) perquè representa una molèstia. Aquella negativa el va contrariar.  [...]

v tr amer [disgustar] disgustar, enutjar.  [...]

v tr [Se conjuga como: envejecer] [disgustar] desplaure.  [...]

v tr 1 [hacer insípido] dessaborir, enfadeir. 2 fig [disgustar] disgustar, neguitejar. 3 [molestar] molestar. v pron 4 [enfadarse] disgustar-se, enutjar-se. 5 [preocuparse] neguitejar-se, frisar intr. 6 fig [sentirse mal de salud] trobar-se malament.  [...]

v tr 1 [hacer desabrido] dessaborir, enfadeir. 2 fig [enfadar] disgustar, enutjar. v pron 3 [enfadarse] enutjar-se, indisposar-se.  [...]